ANZAC Day

Bé, donat el gran exit de la tornada del blog, seguiré insistint a tormentar-vos.
El dia 25 d’abril se celebra a Austràlia i Nova Zelanda l’ANZAC Day (també hi ha algunes petites celebracions a França i a Turquia). Es commemora que el dia 25 d’abril de 1915, les tropes de l’ANZAC (Australian and New Zealand Army Corps) van ser brutalment derrotades a les platges de Gal·lípoli per l’exèrcit otomà. Aquest enfrontament va ser la primera aparició de l’exèrcit australià a Europa i, a fe de Déu, no es pot dir que les coses els sortissin gaire bé, ja que només aquell dia, es calcula que vora uns 15.000 soldats van perdre la vida.
Aprofitant aquesta data, també es ret homenatge a tots aquells soldats que han perdut la vida en diversos altres fronts (II Guerra Mundial, Guerra de Corea, Vietnam, el Golf, Iraq, Borneo i Sumatra, Indonèsia...).
Es pot considerar que és una data bastant especial per aquests cangurets; però ni de bon tros s’ho prenen tant seriosament com un alter poble que també celebra una sonada derrota. Potser perquè aquesta gent, tot i perdre, van conserver els seus drets. No com altres.

En tot cas, com diuen per ací: “Lest we forget”.

1st year

Després d'uns quants mesets de vacances i de poca imaginació intel·lectual, aquí som de nou, disposats a celebrar el primer aniversari australià com Déu mana.
Cal dir que el millor regal ha estat la gran exhibició del mésqueunclubsomelmillorequipdelmónidepartdel'estranger, classificant-se per la final de l'Eurolliga de bàsquet i per les semifinals de la Champions League, una competició que, segons els brasilers, no té cap mena de mèrit ja que, segons diuen, la Libertadores és la copa més dura del món (hahaha).
En absència de la típica mona, farem la típica BBQ australiana amb l'apreciat i suculent garlic bread (què bo que és!!), la picanha brasileira (la millor carn haguda i per haver) i, evidentment, el pa amb tomàquet (el millor record de la nostra terra). De totes maneres, s´ha de dir que la nostrada gran calçotada no li té res a envejar. Aquesta gent encara no coneix la salsa romesco!!!
Així que, amb el compromís de tornar-hi ben aviat, si pot ser, aquesta mateixa setmana, us deixo, que ja se sent la flaireta de la bona menja.

Ja tenim guanyador

Doncs sí, després d'una apassionant cursa de 3 minuts i 20 segons, ja hi ha guanyador. S'ha hagut de recórrer a la foto finish per primer cop en les 148 edicions de la cursa, ja que la diferència ha estat de només una dècima de segon. Així doncs, Viewed s'ha acabat imposant al cavall irlandès Bauer i el seu jockey B. Shinn s'ha endut la Loving Cup Trophy, un trofeu d'or de 18 quirats valorat en $125.000. Per la seva banda, Bart Cummings, l'entrenador i propietari del cavall guanyador, s'ha endut els $3.450.000 de premi per la victòria per dotzena vegada.

Algú que hagués apostat per aquest cavall a l'inici de la cursa, hauria guanyat $41 per cada $1 apostat; però si ho hagués fet a les 9AM abans de la curs, el premi hagués estat encara superior, $51 per $1. No està malament!

Pels guanyadors, ara és moment de celebracions i xerinol·la. Per la resta, només queda esperar fins l'any que ve per tornar-ho a intentar.

Melbourne Cup

Abans de res, deixeu-me presentar les meves més sinceres disculpes als fidels seguidors per la falta d'atenció.

Avui procedirem a comentar un fabulós i mediàtic esdeveniment de la vida social aussie: The Melbourne Cup. I què és això? Fàcil, una cursa de cavalls de 3.200 metres on es reparteixen molts diners ($5.650.000) i on, el més important, a part de participar, és vestir un estrambòtic barret (les dones, s'entén). Fins i tot per anar a veure la competició a qualsevol pub, és requeriment indispensable dur-los.


La gràcia de la cursa són les apostes. Els australians tenen una afició impressionant a apostar a tot allò que es mogui i, enguany, han assolit el record en aquesta competició ($168.000.000) malgrat la crisi. La gent deixa de treballar a les 3PM, que és quan la cursa de nivell 1 comença, abans n'hi ha d'altres d'aperitiu, i es reuneixen als pubs per fer grans tiberis acompanyats amb grans dosis de beguda.


En el tema purament eqüestre, destacar que hi ha 24 cavalls participants provinents d'arreu (enguany, 6 son aussies i la resta estrangers) que han de superar estrictes controls veterinaris i antidòping ja que, encara que sembli mentida, també els dopen. Cada cavall té un premi assignat en funció de les possibilitats que els apostants li donen, funciona talment la borsa, i els possibles dividends van oscil·lant en relació a les notícies que es van publicant, a si plou o no, ja que hi ha cavalls que rendeixen millor en determinades condicions climatològiques, etc.

Això és tot per ara, més notícies cap a les 3PM per comentar els resultats. Take care gambling!

Primavera!!!

Per cert, ja que hi som, només comentar-vos que la primavera ja ha arribat. Les platges estan plenes de gent a totes hores, fa una calor bastant agradable i els gelats i els batuts vénen de gust a totes hores. Sort que treballo a una cafeteria amb batuts i refrescos.
Espero que no passeu gaire fresca aquests dies.

Pa amb tomàquet i mongetes amb seques!!

Benvologuts supervivents de les meves bogeries, finalment Catalunya ha arribat a Austràlia!! Va ser en motiu de la diada nacional de l'onze de setembre quan a un càlid llogarret proper al Mar de Tasmània i amb el so de fons del trencar de les onades que un festiu i luxós àpat va tenir lloc.
Entre els assistents es destacaven dos brasileiros, un brasileiroxinès (brasileiro de naixement i de sentiment; però xinès també de sentiment; què complicat, no?), un germanocroat (alemany de naixement; però croat de sentiment) i un català (tant de naixement com de sentiment).

El suculent menú va constar del més bàsic i elemental per seguir una bona dieta: pa amb tomàquet, pernil dolç, llonganissa (malauradament, no va poder ser de Vic), xoriço, formatge, amanida i botifarra amb seques.

Per regar aquest festí, cervesa i vi australià. Tot plegat, BRUTAL!!!!

Seguiria escrivint; però crec que he de passar per la cuina.

Bon profit.

Usos i costums

De nou reunits davant el caliu que proporciona aquest gran niu, passarem a parlar d’allò que acostuma, o no, a fer la gent en funció de la seva procedència. En primer lloc, deixarem pas als amfitrions. Així doncs, els cangurs…

• Tenen una gran predilecció per tots els esports que no sigui el futbol o el bàsquet (què equivocats que viuen, pobres…)
• Diuen “mate” amb la mateixa freqüència que respiren. Així, tenen molts amics.
• No saluden mai a l’entrar o sortir dels ascensors.
• No diuen “Good morning”, sinó “Good day”.
• Per demanar quelcom sempre diuen abans “Hi! How are you? Can I get a…”
• Tenen una concepció d’internet bastant peculiar. El servei és molt lent i es paga una quota mensual en funció de la informació descarregada.
• No han adquirit el concepte de cafè = relax. No pots estar tranquilament assegut a cap terrassa prenent-ne perquè, en primer lloc, no hi ha terrasses i, en segon lloc, tots els cafès són take away, a l’estil americà.
• Sopen a les 7, quarts de 8.
• Alta tendència a la violència després de dues o tres cerveses.

Ara ve el torn dels brasileiros:

• Es mouen en ramats i sempre en grups formats íntegrament per gent del país; però no tenen problema a mesclar-se amb altres nacionalitats si es tracta de fer gresca.
• Són molt cridaners i amants de la festa i la BBQ.
• Una gran majoria té bastantes dificultats per entendre l’anglès, tot i portar vivint entre koales més d’un any.
• Tenen grans habilitats per saltar-se les normes i regles que hi pugui haver.
• Estan desesperats perquè no poden jugar a futbol enlloc i se les donen de ser els reis del mambo d’aquest esport.
• Coneixen d’Europa les ciutats amb equips de futbol on hi militi algun brasiler, per dolent que sigui. Així, poden situar ciutats remotes de països caucàsics sense gaire problemes.
• La majoria no saben si quedar-se o tornar cap al seu país.
• Tenen una extensa xarxa d’empreses que els ajuden a fer tots els tràmits burocràtics. Ells solets són incapaços de fer-ho.

Finalment, passarem als coreans i als xinesos, que pel que sembla, tenen bastantes coses en comú i són la nacionalitat mes abundant a part, és clar, dels autòctons. Eixa gent…

• Com els brasilers, es mouen en grups formats íntegrament per gent del país.
• Costa que es relacionin amb altres nacionalitats.
• Són molt sorollosos menjant, ja que xarrupen constantment.
• No solen menjar cuina d’altres cultures. Si ho fan i alguna menja no porta prou espècies, no els agrada.
• Van carregats de productes informàtics d’última generació.
• Tendeixen a no pagar mai la seva ronda o a ser sempre els últims a fer-ho.
• Són uns grans comerciants i sempre estan regatejant i negociant.
• La majoria coneixen Europa i Barcelona gràcies al futbol i al Barça (quin gran bé que ha fet aquest esport...).
• Tenen un immens Chinatown on es troben com a casa.

Això és tot per avui, que la universitat dóna molta feina i entre els cafès, el surf i els estudis, no hi ha gaire temps per res més.