Festa! (i 2)

Després d'un temps de repòs totalment merescut, el redactor es disposa a seguir informant de la vida a terres australs. Aquest cop i sense que serveixi de precedent, farem cas a l'audiència i explicarem la transformació nocturna que experimenta Manly.

Tot pot començar durant un agradable vespre. Es pot posar una mca de carbó a la barbacoa i mirar d'encendre'l. A continuació, un cop ja hi hagi prou força calorífica, es pot procedir a situar diversos talls de carn (xai i/o vedella), la picanha (típica menja brasileira) i algunes salsitxes a sobre la brasa. Seguidament, quan la carn ja és al punt adequat, es pot començar a degustar i a deleitar la sucosa i aagradable varietat culinària. Si s'acompanya d'una amanida mediterrània i una mica de pà amb tomàquet per no perdre els bons costums i mostrar a les diverses cultures què es perden, es pot arribar a la glòria. Només falten les postres que, en aquest cas, podrien ser perfectament uns pastissets d'ou amb denominació d'origen Hong Kong i la beguda que, evidentment, és la cerveseta. Tot plegat ambientat amb la bona música procedent d'arreu del món fa un bon inici de festa.

Un cop l'estómac s'ha començat a recuperar d'aquest plaer, la comitiva es pot desplaçar cap a algun dels locals d'oci nocturn que s'escampen per les rodalies d'El Corso. Es pot escollir entre el selecte Shore Club, famós per la nombrosa presència de l'abundant colònia canarinha; l'Steyne, enorme pub i local d'apostes durant el dia; però mogut local nocturn amb diferents ambients; el Brighton Hotel, marxós i ple de llums o l'Ivanhoe, pub tranquil i alegre. Després d'aguantar els comentaris de torn en funció de la procedència de cadascú a l'entrada, comença la diversió. I cap a les tres o quarts de quatre com a molt tard, s'obren els llums i toca tornar cap a casa, tractant d'evitar les habituals baralles entre elements quadrats i amb massa quantitat d'alcohol a les seves venes.

Això és tot per ara, més informació properament, un cop ja disposi del visat d'estudiant!

Festa!

Benvinguts de nou al niu. Aquest cop, escrivint des d'un nou arbre enmig de la selva amazònica. Doncs sí, la redacció ha canviat de lloc; però no d'esperit. Ja se sap que mala herba no mor mai.

Avui exposaré les diverses festivitats (public holidays) que se celebren a l'estat de New South Wales, del qual Sydney n'és la capital. Cal dir que la majoria d'elles són comunes a tot el territori canguresc. En total, gaudeixen de 10 dies festius durant l'any. Si es comparés amb les 16 de què gaudeixen Catalunya i els catalans faria riure, massa dies treballen, aquests australians.

El primer motiu de descans laboral arriba tot just començat l'any. Sembla que aquest és un costum adquirit arreu. Segons alguns especialistes consultats, el motiu de la celebració és el dolor cervical que acostumen a experimentar els cangurs després de passar-se tota la nit admirant els focs d'artifici que esclaten entre l'òpera i el Harbour Bridge.

Al cap de poc temps, el 26 de gener, els ornitorrincs i koales tornen a aturar la seva maquinària. Aquest cop, celebren Australia's Day (diada nacional australiana), en commemoració de l'arribada dels primers colons europeus en tal dia de l'any 1788 (18 anys després del seu descobriment). Es tractava d'onze vaixells carregats de provisions, armes i materials de construcció. A més, els vaixells també transportaven 751 condemnats britànics i 250 soldats, que esdevingueren així els 1.001 primers habitants blancs de la colònia. En el supòsit que aquesta data s'esdevingués en cap de setmana, no tenen absolutament cap problema a celebrar l'efemèride el següent dilluns, demostrant clarament el seu sentiment patriòtic i, en cap cas, manifestant la seva voluntat d'aprofitar un bonic dia estiuenc.

Les següents tres celebracions no tenen data fixa. No és que siguin molt originals, sinó que fan el mateix que a molts altres llocs. Es tracta del divendres sant i del dissabte i el dilluns de pasqua. Tot i això, no consta que tinguin el bonic costum de regalar una mona al fillol.

El 25 d'abril és el molt celebrat ANZAC Day. ANZAC equival a Australian and New Zealand Army Corps i en aquest dia se commemora de manera molt solemna la brutal derrota que l'imperi otomà va infligir als soldats de l'ANZAC el dia 25 d'abril de 1915 a la ciutat turca de Gal·lípoli. Aquesta va ser la presa de contacte dels australians amb la primera guerra mundial i hi van perdre la vida uns 6.000 cangurs, 2.000 kiwis i uns 4.000 turcs. Actualment, se celebren diversos actes a tots tres països i de manera conjunta i els australians aprofiten per recordar totes les baixes patides a totes les guerres a què han pres part.

El segon dilluns de juny s'escau que la reina del Regne Unit fa anys i els cangurs, que són més papistes que el Papa, li dediquen un dia de descans i de lleure, en homenatge a la seva gran i feixuga tasca. Així, el Queen's Birthday Day canvia cada any de data, demostrant un cop més la gran utilitat de la monarquia.

Una altra commemoració que va variant de dia és el Labour Day. Enlloc de fer com la major part del món civilitzat, a Austràlia se celebra el dia del treball el primer dilluns d'octubre, aprofitant que la primavera és avançada.

Finalment, arriben les dates nadalenques. El 25 de desembre fum, fum, fum és Nadal. I el 26 de desembre, sempre i quan no sigui diumenge, és Boxing Day. El dia de Nadal, encara que sigui diumenge, continua sent el dia 25 de desembre.

Aquestes (poques) són totes les dates que els cangurs han decidit que no caldria treballar. Cal esperar que aquests costums tan nocius no s'expandeixin gaire ràpid!