diumenge, 31 d’agost del 2008

Usos i costums

De nou reunits davant el caliu que proporciona aquest gran niu, passarem a parlar d’allò que acostuma, o no, a fer la gent en funció de la seva procedència. En primer lloc, deixarem pas als amfitrions. Així doncs, els cangurs…

  • Tenen una gran predilecció per tots els esports que no sigui el futbol o el bàsquet (què equivocats que viuen, pobres…)
  • Diuen “mate” amb la mateixa freqüència que respiren. Així, tenen molts amics.
  • No saluden mai a l’entrar o sortir dels ascensors.
  • No diuen “Good morning”, sinó “Good day”.
  • Per demanar quelcom sempre diuen abans “Hi! How are you? Can I get a…”
  • Tenen una concepció d’internet bastant peculiar. El servei és molt lent i es paga una quota mensual en funció de la informació descarregada.
  • No han adquirit el concepte de cafè = relax. No pots estar tranquilament assegut a cap terrassa prenent-ne perquè, en primer lloc, no hi ha terrasses i, en segon lloc, tots els cafès són take away, a l’estil americà.
  • Sopen a les 7, quarts de 8.
  • Alta tendència a la violència després de dues o tres cerveses.

Ara ve el torn dels brasileiros:

  • Es mouen en ramats i sempre en grups formats íntegrament per gent del país; però no tenen problema a mesclar-se amb altres nacionalitats si es tracta de fer gresca.
  • Són molt cridaners i amants de la festa i la BBQ.
  • Una gran majoria té bastantes dificultats per entendre l’anglès, tot i portar vivint entre koales més d’un any.
  • Tenen grans habilitats per saltar-se les normes i regles que hi pugui haver.
  • Estan desesperats perquè no poden jugar a futbol enlloc i se les donen de ser els reis del mambo d’aquest esport.
  • Coneixen d’Europa les ciutats amb equips de futbol on hi militi algun brasiler, per dolent que sigui. Així, poden situar ciutats remotes de països caucàsics sense gaire problemes.
  • La majoria no saben si quedar-se o tornar cap al seu país.
  • Tenen una extensa xarxa d’empreses que els ajuden a fer tots els tràmits burocràtics. Ells solets són incapaços de fer-ho.

Finalment, passarem als coreans i als xinesos, que pel que sembla, tenen bastantes coses en comú i són la nacionalitat mes abundant a part, és clar, dels autòctons. Eixa gent…

  • Com els brasilers, es mouen en grups formats íntegrament per gent del país.
  • Costa que es relacionin amb altres nacionalitats.
  • Són molt sorollosos menjant, ja que xarrupen constantment.
  • No solen menjar cuina d’altres cultures. Si ho fan i alguna menja no porta prou espècies, no els agrada.
  • Van carregats de productes informàtics d’última generació.
  • Tendeixen a no pagar mai la seva ronda o a ser sempre els últims a fer-ho.
  • Són uns grans comerciants i sempre estan regatejant i negociant.
  • La majoria coneixen Europa i Barcelona gràcies al futbol i al Barça (quin gran bé que ha fet aquest esport...).
  • Tenen un immens Chinatown on es troben com a casa.

Això és tot per avui, que la universitat dóna molta feina i entre els cafès, el surf i els estudis, no hi ha gaire temps per res més.

diumenge, 17 d’agost del 2008

Històries aussies

Una de les anècdotes més sorprenents de la política mundial va passar el 1967, a Austràlia. L'aleshores primer ministre liberal Harold Holt va anar una tarda de primavera a passejar per la platja de Victòria. I va desaparèixer. Sense deixar rastre. Les investigacions posteriors van concloure que se l'havia endut una onada. No és broma: a Austràlia, la natura és salvatge i les onades poden adquirir proporcions gegantines, de manera que la versió oficial va ser acceptada per tothom.

Una altra anècdota va passar el 1975, quan era primer ministre el laborista Gough Whitlam. Portava tres anys al poder, estava molt desgastat i es va arribar a una situació de bloqueig parlamentari entre ell i el líder de l'oposició conservadora, Malcolm Fraser. Aleshores, va intervenir John Kerr, el governador general d'Austràlia (un càrrec decoratiu nomenat per la reina Elisabet d'Anglaterra). Però Kerr no es va conformar a ser decoratiu: va dissoldre el govern de Whitlam, va imposar Fraser al poder i va convocar eleccions. La intervenció arbitrària d'una persona nomenada a dit per la remota reina anglesa va ser considerada un ultratge imperdonable pels australians. Es va generar un gran moviment de repulsa a John Kerr i al govern titella de Malcolm Fraser. El país bullia d'australians emprenyats. Hi va haver eleccions i... va guanyar Malcolm Fraser per aclaparadora majoria.

(text extret de l'edició del diari Avui del dia 10 d'agost, escrit per Francesc Puigpelat)


De fet, els aussies estan tant malament que quan hi ha una alarma de tauró a la platja, els surfistes estan esperant-se a la sorra i renegant fins que els avisen que ja poden tornar a entrar a l'aigua.