ANZAC Day

Bé, donat el gran exit de la tornada del blog, seguiré insistint a tormentar-vos.
El dia 25 d’abril se celebra a Austràlia i Nova Zelanda l’ANZAC Day (també hi ha algunes petites celebracions a França i a Turquia). Es commemora que el dia 25 d’abril de 1915, les tropes de l’ANZAC (Australian and New Zealand Army Corps) van ser brutalment derrotades a les platges de Gal·lípoli per l’exèrcit otomà. Aquest enfrontament va ser la primera aparició de l’exèrcit australià a Europa i, a fe de Déu, no es pot dir que les coses els sortissin gaire bé, ja que només aquell dia, es calcula que vora uns 15.000 soldats van perdre la vida.
Aprofitant aquesta data, també es ret homenatge a tots aquells soldats que han perdut la vida en diversos altres fronts (II Guerra Mundial, Guerra de Corea, Vietnam, el Golf, Iraq, Borneo i Sumatra, Indonèsia...).
Es pot considerar que és una data bastant especial per aquests cangurets; però ni de bon tros s’ho prenen tant seriosament com un alter poble que també celebra una sonada derrota. Potser perquè aquesta gent, tot i perdre, van conserver els seus drets. No com altres.

En tot cas, com diuen per ací: “Lest we forget”.

1st year

Després d'uns quants mesets de vacances i de poca imaginació intel·lectual, aquí som de nou, disposats a celebrar el primer aniversari australià com Déu mana.
Cal dir que el millor regal ha estat la gran exhibició del mésqueunclubsomelmillorequipdelmónidepartdel'estranger, classificant-se per la final de l'Eurolliga de bàsquet i per les semifinals de la Champions League, una competició que, segons els brasilers, no té cap mena de mèrit ja que, segons diuen, la Libertadores és la copa més dura del món (hahaha).
En absència de la típica mona, farem la típica BBQ australiana amb l'apreciat i suculent garlic bread (què bo que és!!), la picanha brasileira (la millor carn haguda i per haver) i, evidentment, el pa amb tomàquet (el millor record de la nostra terra). De totes maneres, s´ha de dir que la nostrada gran calçotada no li té res a envejar. Aquesta gent encara no coneix la salsa romesco!!!
Així que, amb el compromís de tornar-hi ben aviat, si pot ser, aquesta mateixa setmana, us deixo, que ja se sent la flaireta de la bona menja.