Quelcom a dir

ANZAC Day

2009-04-27T16:03:00.007+10:00

Bé, donat el gran exit de la tornada del blog, seguiré insistint a tormentar-vos.
El dia 25 d’abril se celebra a Austràlia i Nova Zelanda l’ANZAC Day (també hi ha algunes petites celebracions a França i a Turquia). Es commemora que el dia 25 d’abril de 1915, les tropes de l’ANZAC (Australian and New Zealand Army Corps) van ser brutalment derrotades a les platges de Gal·lípoli per l’exèrcit otomà. Aquest enfrontament va ser la primera aparició de l’exèrcit australià a Europa i, a fe de Déu, no es pot dir que les coses els sortissin gaire bé, ja que només aquell dia, es calcula que vora uns 15.000 soldats van perdre la vida.
Aprofitant aquesta data, també es ret homenatge a tots aquells soldats que han perdut la vida en diversos altres fronts (II Guerra Mundial, Guerra de Corea, Vietnam, el Golf, Iraq, Borneo i Sumatra, Indonèsia...).
Es pot considerar que és una data bastant especial per aquests cangurets; però ni de bon tros s’ho prenen tant seriosament com un alter poble que també celebra una sonada derrota. Potser perquè aquesta gent, tot i perdre, van conserver els seus drets. No com altres.

En tot cas, com diuen per ací: “Lest we forget”.

1st year

2009-04-12T12:13:00.001+10:00

Després d'uns quants mesets de vacances i de poca imaginació intel·lectual, aquí som de nou, disposats a celebrar el primer aniversari australià com Déu mana.
Cal dir que el millor regal ha estat la gran exhibició del mésqueunclubsomelmillorequipdelmónidepartdel'estranger, classificant-se per la final de l'Eurolliga de bàsquet i per les semifinals de la Champions League, una competició que, segons els brasilers, no té cap mena de mèrit ja que, segons diuen, la Libertadores és la copa més dura del món (hahaha).
En absència de la típica mona, farem la típica BBQ australiana amb l'apreciat i suculent garlic bread (què bo que és!!), la picanha brasileira (la millor carn haguda i per haver) i, evidentment, el pa amb tomàquet (el millor record de la nostra terra). De totes maneres, s´ha de dir que la nostrada gran calçotada no li té res a envejar. Aquesta gent encara no coneix la salsa romesco!!!
Així que, amb el compromís de tornar-hi ben aviat, si pot ser, aquesta mateixa setmana, us deixo, que ja se sent la flaireta de la bona menja.

Ja tenim guanyador

2008-11-07T09:40:00.005+11:00

Doncs sí, després d'una apassionant cursa de 3 minuts i 20 segons, ja hi ha guanyador. S'ha hagut de recórrer a la foto finish per primer cop en les 148 edicions de la cursa, ja que la diferència ha estat de només una dècima de segon. Així doncs, Viewed s'ha acabat imposant al cavall irlandès Bauer i el seu jockey B. Shinn s'ha endut la Loving Cup Trophy, un trofeu d'or de 18 quirats valorat en $125.000. Per la seva banda, Bart Cummings, l'entrenador i propietari del cavall guanyador, s'ha endut els $3.450.000 de premi per la victòria per dotzena vegada.

Algú que hagués apostat per aquest cavall a l'inici de la cursa, hauria guanyat $41 per cada $1 apostat; però si ho hagués fet a les 9AM abans de la curs, el premi hagués estat encara superior, $51 per $1. No està malament!

Pels guanyadors, ara és moment de celebracions i xerinol·la. Per la resta, només queda esperar fins l'any que ve per tornar-ho a intentar.

Melbourne Cup

2008-11-06T12:33:00.011+11:00

Abans de res, deixeu-me presentar les meves més sinceres disculpes als fidels seguidors per la falta d'atenció.

Avui procedirem a comentar un fabulós i mediàtic esdeveniment de la vida social aussie: The Melbourne Cup. I què és això? Fàcil, una cursa de cavalls de 3.200 metres on es reparteixen molts diners ($5.650.000) i on, el més important, a part de participar, és vestir un estrambòtic barret (les dones, s'entén). Fins i tot per anar a veure la competició a qualsevol pub, és requeriment indispensable dur-los.

La gràcia de la cursa són les apostes. Els australians tenen una afició impressionant a apostar a tot allò que es mogui i, enguany, han assolit el record en aquesta competició ($168.000.000) malgrat la crisi. La gent deixa de treballar a les 3PM, que és quan la cursa de nivell 1 comença, abans n'hi ha d'altres d'aperitiu, i es reuneixen als pubs per fer grans tiberis acompanyats amb grans dosis de beguda.

En el tema purament eqüestre, destacar que hi ha 24 cavalls participants provinents d'arreu (enguany, 6 son aussies i la resta estrangers) que han de superar estrictes controls veterinaris i antidòping ja que, encara que sembli mentida, també els dopen. Cada cavall té un premi assignat en funció de les possibilitats que els apostants li donen, funciona talment la borsa, i els possibles dividends van oscil·lant en relació a les notícies que es van publicant, a si plou o no, ja que hi ha cavalls que rendeixen millor en determinades condicions climatològiques, etc.

Això és tot per ara, més notícies cap a les 3PM per comentar els resultats. Take care gambling!

Primavera!!!

2008-09-22T10:23:00.002+10:00

Per cert, ja que hi som, només comentar-vos que la primavera ja ha arribat. Les platges estan plenes de gent a totes hores, fa una calor bastant agradable i els gelats i els batuts vénen de gust a totes hores. Sort que treballo a una cafeteria amb batuts i refrescos.
Espero que no passeu gaire fresca aquests dies.

Pa amb tomàquet i mongetes amb seques!!

2008-09-22T10:06:00.005+10:00

Benvologuts supervivents de les meves bogeries, finalment Catalunya ha arribat a Austràlia!! Va ser en motiu de la diada nacional de l'onze de setembre quan a un càlid llogarret proper al Mar de Tasmània i amb el so de fons del trencar de les onades que un festiu i luxós àpat va tenir lloc.
Entre els assistents es destacaven dos brasileiros, un brasileiroxinès (brasileiro de naixement i de sentiment; però xinès també de sentiment; què complicat, no?), un germanocroat (alemany de naixement; però croat de sentiment) i un català (tant de naixement com de sentiment).

El suculent menú va constar del més bàsic i elemental per seguir una bona dieta: pa amb tomàquet, pernil dolç, llonganissa (malauradament, no va poder ser de Vic), xoriço, formatge, amanida i botifarra amb seques.

Per regar aquest festí, cervesa i vi australià. Tot plegat, BRUTAL!!!!

Seguiria escrivint; però crec que he de passar per la cuina.

Bon profit.

Usos i costums

2008-08-31T13:59:00.002+10:00

De nou reunits davant el caliu que proporciona aquest gran niu, passarem a parlar d’allò que acostuma, o no, a fer la gent en funció de la seva procedència. En primer lloc, deixarem pas als amfitrions. Així doncs, els cangurs…

Tenen una gran predilecció per tots els esports que no sigui el futbol o el bàsquet (què equivocats que viuen, pobres…)
Diuen “mate” amb la mateixa freqüència que respiren. Així, tenen molts amics.
No saluden mai a l’entrar o sortir dels ascensors.
No diuen “Good morning”, sinó “Good day”.
Per demanar quelcom sempre diuen abans “Hi! How are you? Can I get a…”
Tenen una concepció d’internet bastant peculiar. El servei és molt lent i es paga una quota mensual en funció de la informació descarregada.
No han adquirit el concepte de cafè = relax. No pots estar tranquilament assegut a cap terrassa prenent-ne perquè, en primer lloc, no hi ha terrasses i, en segon lloc, tots els cafès són take away, a l’estil americà.
Sopen a les 7, quarts de 8.
Alta tendència a la violència després de dues o tres cerveses.

Ara ve el torn dels brasileiros:

Es mouen en ramats i sempre en grups formats íntegrament per gent del país; però no tenen problema a mesclar-se amb altres nacionalitats si es tracta de fer gresca.
Són molt cridaners i amants de la festa i la BBQ.
Una gran majoria té bastantes dificultats per entendre l’anglès, tot i portar vivint entre koales més d’un any.
Tenen grans habilitats per saltar-se les normes i regles que hi pugui haver.
Estan desesperats perquè no poden jugar a futbol enlloc i se les donen de ser els reis del mambo d’aquest esport.
Coneixen d’Europa les ciutats amb equips de futbol on hi militi algun brasiler, per dolent que sigui. Així, poden situar ciutats remotes de països caucàsics sense gaire problemes.
La majoria no saben si quedar-se o tornar cap al seu país.
Tenen una extensa xarxa d’empreses que els ajuden a fer tots els tràmits burocràtics. Ells solets són incapaços de fer-ho.

Finalment, passarem als coreans i als xinesos, que pel que sembla, tenen bastantes coses en comú i són la nacionalitat mes abundant a part, és clar, dels autòctons. Eixa gent…

Com els brasilers, es mouen en grups formats íntegrament per gent del país.
Costa que es relacionin amb altres nacionalitats.
Són molt sorollosos menjant, ja que xarrupen constantment.
No solen menjar cuina d’altres cultures. Si ho fan i alguna menja no porta prou espècies, no els agrada.
Van carregats de productes informàtics d’última generació.
Tendeixen a no pagar mai la seva ronda o a ser sempre els últims a fer-ho.
Són uns grans comerciants i sempre estan regatejant i negociant.
La majoria coneixen Europa i Barcelona gràcies al futbol i al Barça (quin gran bé que ha fet aquest esport...).
Tenen un immens Chinatown on es troben com a casa.

Això és tot per avui, que la universitat dóna molta feina i entre els cafès, el surf i els estudis, no hi ha gaire temps per res més.

Històries aussies

2008-08-17T13:33:00.003+10:00

Una de les anècdotes més sorprenents de la política mundial va passar el 1967, a Austràlia. L'aleshores primer ministre liberal Harold Holt va anar una tarda de primavera a passejar per la platja de Victòria. I va desaparèixer. Sense deixar rastre. Les investigacions posteriors van concloure que se l'havia endut una onada. No és broma: a Austràlia, la natura és salvatge i les onades poden adquirir proporcions gegantines, de manera que la versió oficial va ser acceptada per tothom.

Una altra anècdota va passar el 1975, quan era primer ministre el laborista Gough Whitlam. Portava tres anys al poder, estava molt desgastat i es va arribar a una situació de bloqueig parlamentari entre ell i el líder de l'oposició conservadora, Malcolm Fraser. Aleshores, va intervenir John Kerr, el governador general d'Austràlia (un càrrec decoratiu nomenat per la reina Elisabet d'Anglaterra). Però Kerr no es va conformar a ser decoratiu: va dissoldre el govern de Whitlam, va imposar Fraser al poder i va convocar eleccions. La intervenció arbitrària d'una persona nomenada a dit per la remota reina anglesa va ser considerada un ultratge imperdonable pels australians. Es va generar un gran moviment de repulsa a John Kerr i al govern titella de Malcolm Fraser. El país bullia d'australians emprenyats. Hi va haver eleccions i... va guanyar Malcolm Fraser per aclaparadora majoria.

(text extret de l'edició del diari Avui del dia 10 d'agost, escrit per Francesc Puigpelat)

De fet, els aussies estan tant malament que quan hi ha una alarma de tauró a la platja, els surfistes estan esperant-se a la sorra i renegant fins que els avisen que ja poden tornar a entrar a l'aigua.

Merry Christmas!

2008-07-12T11:07:00.006+10:00

Doncs sí. Bon Nadal a tothom! Encara no m'he tornat boig del tot, només segueixo fent camí cap al frenopàtic. El que passa és que els petits cangurs saltadors estan de celebracions. És l'hora de Christmas in July.
Per trobar els orígens a aquesta festa no cal anar gaire lluny. Tot va començar durant un hivernal mes de juliol de 1980 a les Blue Mountains, situades un centenar de quilòmetres a l'oest de Sydney. Expliquen els veterans que un grup d'irlandesos de vacances van proposar al propietari de l'hotel on s'hostatjaven la celebració d'una festa anomenada Yulefest. Consistia en un sopar a l'estil nadalenc i en l'entrega de regals als presents.

Tal va ser l'èxit de la celebració que, l'any següent, tots els establiments del petit llogarret muntanyenc es van afegir a la festa. La petita bola de neu es va anar fent gran i gran fins a ser una allau i, actualment, la celebració és popular a tota Austràlia.

Així, d'una idea d'una colla de cervesers irlandesos n'ha esdevingut un motiu més de festa i xerinola a tota l'illa. No cal dir que tots els establiments comercials aprofiten l'avinentesa per omplir els seus calaixos de bitllets i monedes, seguint així amb el cercle viciós del consum.

Bon Nadal! Ho, Ho, Ho!

Festa! (i 2)

2008-06-29T13:03:00.004+10:00

Després d'un temps de repòs totalment merescut, el redactor es disposa a seguir informant de la vida a terres australs. Aquest cop i sense que serveixi de precedent, farem cas a l'audiència i explicarem la transformació nocturna que experimenta Manly.

Tot pot començar durant un agradable vespre. Es pot posar una mca de carbó a la barbacoa i mirar d'encendre'l. A continuació, un cop ja hi hagi prou força calorífica, es pot procedir a situar diversos talls de carn (xai i/o vedella), la picanha (típica menja brasileira) i algunes salsitxes a sobre la brasa. Seguidament, quan la carn ja és al punt adequat, es pot començar a degustar i a deleitar la sucosa i aagradable varietat culinària. Si s'acompanya d'una amanida mediterrània i una mica de pà amb tomàquet per no perdre els bons costums i mostrar a les diverses cultures què es perden, es pot arribar a la glòria. Només falten les postres que, en aquest cas, podrien ser perfectament uns pastissets d'ou amb denominació d'origen Hong Kong i la beguda que, evidentment, és la cerveseta. Tot plegat ambientat amb la bona música procedent d'arreu del món fa un bon inici de festa.

Un cop l'estómac s'ha començat a recuperar d'aquest plaer, la comitiva es pot desplaçar cap a algun dels locals d'oci nocturn que s'escampen per les rodalies d'El Corso. Es pot escollir entre el selecte Shore Club, famós per la nombrosa presència de l'abundant colònia canarinha; l'Steyne, enorme pub i local d'apostes durant el dia; però mogut local nocturn amb diferents ambients; el Brighton Hotel, marxós i ple de llums o l'Ivanhoe, pub tranquil i alegre. Després d'aguantar els comentaris de torn en funció de la procedència de cadascú a l'entrada, comença la diversió. I cap a les tres o quarts de quatre com a molt tard, s'obren els llums i toca tornar cap a casa, tractant d'evitar les habituals baralles entre elements quadrats i amb massa quantitat d'alcohol a les seves venes.

Això és tot per ara, més informació properament, un cop ja disposi del visat d'estudiant!

Festa!

2008-06-09T18:05:00.002+10:00

Benvinguts de nou al niu. Aquest cop, escrivint des d'un nou arbre enmig de la selva amazònica. Doncs sí, la redacció ha canviat de lloc; però no d'esperit. Ja se sap que mala herba no mor mai.

Avui exposaré les diverses festivitats (public holidays) que se celebren a l'estat de New South Wales, del qual Sydney n'és la capital. Cal dir que la majoria d'elles són comunes a tot el territori canguresc. En total, gaudeixen de 10 dies festius durant l'any. Si es comparés amb les 16 de què gaudeixen Catalunya i els catalans faria riure, massa dies treballen, aquests australians.

El primer motiu de descans laboral arriba tot just començat l'any. Sembla que aquest és un costum adquirit arreu. Segons alguns especialistes consultats, el motiu de la celebració és el dolor cervical que acostumen a experimentar els cangurs després de passar-se tota la nit admirant els focs d'artifici que esclaten entre l'òpera i el Harbour Bridge.

Al cap de poc temps, el 26 de gener, els ornitorrincs i koales tornen a aturar la seva maquinària. Aquest cop, celebren Australia's Day (diada nacional australiana), en commemoració de l'arribada dels primers colons europeus en tal dia de l'any 1788 (18 anys després del seu descobriment). Es tractava d'onze vaixells carregats de provisions, armes i materials de construcció. A més, els vaixells també transportaven 751 condemnats britànics i 250 soldats, que esdevingueren així els 1.001 primers habitants blancs de la colònia. En el supòsit que aquesta data s'esdevingués en cap de setmana, no tenen absolutament cap problema a celebrar l'efemèride el següent dilluns, demostrant clarament el seu sentiment patriòtic i, en cap cas, manifestant la seva voluntat d'aprofitar un bonic dia estiuenc.

Les següents tres celebracions no tenen data fixa. No és que siguin molt originals, sinó que fan el mateix que a molts altres llocs. Es tracta del divendres sant i del dissabte i el dilluns de pasqua. Tot i això, no consta que tinguin el bonic costum de regalar una mona al fillol.

El 25 d'abril és el molt celebrat ANZAC Day. ANZAC equival a Australian and New Zealand Army Corps i en aquest dia se commemora de manera molt solemna la brutal derrota que l'imperi otomà va infligir als soldats de l'ANZAC el dia 25 d'abril de 1915 a la ciutat turca de Gal·lípoli. Aquesta va ser la presa de contacte dels australians amb la primera guerra mundial i hi van perdre la vida uns 6.000 cangurs, 2.000 kiwis i uns 4.000 turcs. Actualment, se celebren diversos actes a tots tres països i de manera conjunta i els australians aprofiten per recordar totes les baixes patides a totes les guerres a què han pres part.

El segon dilluns de juny s'escau que la reina del Regne Unit fa anys i els cangurs, que són més papistes que el Papa, li dediquen un dia de descans i de lleure, en homenatge a la seva gran i feixuga tasca. Així, el Queen's Birthday Day canvia cada any de data, demostrant un cop més la gran utilitat de la monarquia.

Una altra commemoració que va variant de dia és el Labour Day. Enlloc de fer com la major part del món civilitzat, a Austràlia se celebra el dia del treball el primer dilluns d'octubre, aprofitant que la primavera és avançada.

Finalment, arriben les dates nadalenques. El 25 de desembre fum, fum, fum és Nadal. I el 26 de desembre, sempre i quan no sigui diumenge, és Boxing Day. El dia de Nadal, encara que sigui diumenge, continua sent el dia 25 de desembre.

Aquestes (poques) són totes les dates que els cangurs han decidit que no caldria treballar. Cal esperar que aquests costums tan nocius no s'expandeixin gaire ràpid!

Alguns números

2008-05-22T19:22:00.009+10:00

Ja hi tornem a ser! Aquest cop per endinsar-se a la perillosa jungla, o a la selva o el desert, si ho preferiu de les xifres. Efectivament (Nacho, com diria aquell), uns quants nombres sortiran volant per aquesta font de cultura i saviesa per arribar a tot aquell qui els vulgui atrapar.

Tal i com es pot apreciar a la fotografia superior, el centre de la ciutat de Sydney (el CBD com els petits cangurs l'anomenen) comprèn un gran nombre d'edificis que superen sense gaire problema la trentena de pisos. La gran majoria d'aquests són propietat dels bancs. Doncs bé, aquí és on volia anar a parar. Els bancs. Resulta que en els darrers tres (three, III) anys, el Banc Central Cangur ha apujat els tipus d'interès en vuit (eight, VIII) ocasions fins arribar a la bonica xifra de 7,25% (ho sento, els romans no havien descobert els decimals). Si a això se li suma que el preu del petroli està disparat i ja ha superat els $130 (CXXX dinars), la situació pels pobres cangurs comença a ser crítica i l'única llum que veuen és la de l'òpera a la nit. Tant és així, que alguns ja pensen en llogar la seva pròpia bossa per mirar d'aconseguir alguns ingressos extraordinaris.

Les immobiliàries comencen a tenir seriosos problemes per aconseguir col·locar els pisos en venda (us sona?). Així, un immoble en subhasta (el sistema més típic de per ací) necessita més de dos mesos per vendre's i, en cas d'una negociació privada, serien quatre mesos. Sembla ser que, d'aquí a no gaire, hi haurà cua sota el Harbour Bridge perquè encara no fan pagar per dormir-hi a sota.

Doncs això és tot. Fins una altra ocasió, koales!

Líquid

2008-05-16T10:05:00.009+10:00

Heu-nos ací de bell nou disposats a donar la tabarra a qui calgui. En aquesta ocasió, l'escollit és el líquid. Doncs sí, avui us deleitaré amb una varietat d'animalades que fan els petits cangurs aussies amb les seves begudes.

En primer lloc, cal que sabeu que per adquirir qualsevol mena de substància alcohòlica cal adreçar-se a unes botigues especialitzades, les Bottle Shop. Encara que només es vulgui comprar una cerveseta o una modesta ampolla de vi, hom s'ha d'aventurar a entrar a una d'aquestes tendes. Un cop dins, es pot trobar una gran selecció de begudes , d'entre les quals en destacaria algunes en especial.

Donat que a Catalunya som uns grans productors vitivinícoles, començaré per aquesta beguda tan atractiva al paladar de certa gent. En primer lloc, destacar que la gran majoria de botelles de vi tenen el meravellós sistema d'obertura de tap de rosca. Pensava que això només passava amb El Elegido; però anava totalment errat. Fins i tot els vins de la nostra estimada pàtria tenen ací aquesta estranya obertura.

El més destacat dins del món vinícola és el fenomen de les bosses de vi. És un sistema revolucionari consistent en una capsa de cartró d'aparença normal que té una petita obertura a la part inferior d'un dels laterals. D'allà en surt una petita aixeta que escup una espècie de líquid que els cangurs més salvatges anomenen vi. La gran gràcia d'aquest artefacte és que és molt barat i que té capacitat de 5 litres. És a dir, que del garrafot de calimotxo, aquesta gent passen directament al del "vi" pur i dur. El millor és saber la composició del líquid. No té en cap percentatge res que procedeixi del raïm, sinó que són vegetals i altres substàncies les que conformen aquest estrany beuratge.

Pel que fa a la resta de líquids, la cervesa, també és bastant cara i té el sistema d'obertura amb rosca mencionat anteriorment. Les llaunes de refresc tenen més capacitat. Són de 375 ml. La llauna de Coca-Cola té bombolles, cosa que ja no passa a molts altres llocs del planeta. Finalment, l'aigua és cara, molt cara. Suposo que aquesta és la raó per la qual molta gent no la prova i només la fa servir per dutxar-se... De totes maneres, hi han trobat altres utilitats. ja que per ací abunda bastant, alguns s'hi submergeixen fent-hi submarinisme, altres surfegen amb bastanta gràcia i, finalment, d'altres s'hi banyen amb un ull posat als taurons i l'altre a les onades i als surfistes.

Per acabar, només afegir, que, donats els preus dels vins a la majoria de restaurants, molts són B.Y.O., que en l'estrany llenguatge que parlen per ací vol dir Bring your own. Això vol dir que cadascú es pot portar la seva beguda sense cap mena de problema ni vergonya. Així, el restaurant s'estalvia pagar la llicència de servir begudes alcohòliques i els clients paguen un preu més raonable.

Això és tot per ara. Més informació a la propera edició.

Sydney: una mica de cultura mai va malament...

2008-05-09T09:44:00.009+10:00

Aquí, de nou, tornant a la feina de redactor en cap del principal diari internacional australià. Aquest cop per comentar, com no, alguna animalada típica dels cangurs feréstecs i salvatges que volten per aquestes terres. Abans; però, posaré una mica del seny que s'ha perdut a la nostra estimada terra catalana d'ençà de la meva partida.

Com bé sabreu, i si no no sé què feu llegint això, fa un cert temps que corro de cap per avall per aquests móns de Déu. Per ser precís, diria que el lloc per on corro és un món de Déu des del 17 d'abril de 1770, quan un tal James Cook, capità del vaixell britànic Endeavour va trepitjar i, també, contaminar amb els seus virus una terra desconeguda. En concret, ho va fer al lloc que avui s'anomena Botany Bay. El per què d'aquest nom és ben senzill. Aquesta gent britànica, com que no veuen gaire el Sol, no tenen gaire llumenera ni imaginació. Així que, com que allà hi havia moltes plantes que no havien vist mai, van estar una estona pensant. A continuació van fer un te perquè eren les cinc. Van seguir pensant. Finalment, van tenir la brillant idea de batejar aquella badia amb el nom de Botany Bay!! Cal agrair aquest esforç cultural. Això cau una miqueta al sud del centre de la ciutat i j encara no hi he anat; però no patiu, hi aniré i hi plantaré l'estelada. A partir d'aquell moment, allò serà la Badia floral!!!

Un cop fet aquest gest intel·lectual, van decidir descansar dues setmanes al vaixell per formar una expedició. Quan van sortir, van trobar-se amb dos aborígens indefensos que els miraven totalment estranyats. Podeu imaginar què deurien pensar en veure els estrafolaris europeus. bé, la qúestió és que no van tenir gaire temps per extreure conclusions perquè els grans senyors europeus, el primer que van fer va ser carregar-se'ls a trets. Així va anar la primera trobada entre els estrangers i els nadius. I així ha seguit sent fins fa no gaire...

Fines may apply!

2008-05-01T23:07:00.011+10:00

Seguint amb la tònica del primer article (pensàveu que seria l'últim, eh?) i davant l'allau de comentaris que ha tingut, passaré a comentar una altra curiositat dels cangurs australians.

No sé si és per influència dels yankees, pel passat penitenciari del país o per una barreja de les dues coses que, cada dos per tres, qualsevol ciutadà honrat i educat que passegi tranquil·lament per algun carrer de Sydney, pot trobar-se davant dels morros i sense proposar-s'ho una tirallonga d'advertències. Podria ser que et recordin que no es pot fumar a aquest carrer perquè és zona de pas d'escolars o que et diguin que has d'anar per l'esquerra perquè ací fan com els britànics i condueixen a l'inversa que naltros. Cap problema.

La situació es complica una mica quan et demanen que, per favor, no excedeixis els 10 km/h anant en bicicleta. És possible aconseguir-ho sense caure? Tenen els radars de la Tura i del Saura concentrats a aquest tram per evitar que algun ciclista imprudent se salti la normativa? segur que sí. El millor del cas és que sempre informen de quina serà la sanció. Normalment, es tracta de quantitats econòmiques bastant desproporcionades amb la magnitud de la infracció; però ja se sap que els australians estan acostumats a fer-ho tot a l'engròs.

El que és cert, és que la gent és molt responsable i educada, excepte quan, cap allà les 11PM dels divendres o dissabtes demostren una certa propensió a caminar fent corbes, encara que el camí sigui recte. El millor de tot és que la cervesa val 5AUD, és a dir, uns 3,66€!

Una altra curiositat és que aquesta gent tan estranya té per costum posar unes plaques als bancs públics que tenen escampats arreu. això no tindria res d'estrany si a la placa en qüestió hi hagués el nom de la casa que fabrica els bancs, però no és així! Són unes dedicatòries que la gent fa a les persones estimades, normalment, ja difuntes. Això fa que, al seure, sempre puguis dedicar-te a pensar qui era aquella persona que tan desitjava anar a aquell lloc. És ben estrany; però és que és ben cert que, com bé va dir aquell gran savi de la Gàl·lia resistent, "Són ben bojos aquests australians!".

Bé, això és tot per ara, però no patiu perquè, si la cosa va bé, prometo tornar a la càrrega amb més animalades. Que es preparin a tots els zoos perquè es quedaran sense clientela ben aviat!

Welcome to Aussie rules

2008-04-17T18:52:00.004+10:00

Benvinguts a aquest niu tan bo on sereu rebuts amablement i on sou ja des d'aquest mateix moment convidats a dir tota aquella bestiesa que tingueu preparada al vostre pap. Com que suposo que us trobaré a faltar durant aquesta temporadeta a l'exili (només en algun moment, no us penseu), deixeu anar allò que s'us acudeixi, que ja sé de quin peu calceu tots i no cal que ens amaguem a aquestes alçades.

Així que, per començar, només comentaré que a Austràlia són molt maniàtics amb la procedència de tots els aliments. Tan és així que no és permès d'entrar-hi res (a l'aeroport cal passar grans mesures de control). Tampoc no deixen entrar medecines, malgrat que jo vaig passar paracetamol legalment. Bé, al que anàvem, al supermercat, cada producte porta etiquetada la seva procedència, en general Austràlia. Aquest és el cas de les taronges de la Xina o de València, de les bananes, dels tomàquets cherry (aquí també n'hi ha!!!!)... En canvi, els kiwis, un producte que podria ser perfectament d'ací, no ho és! No endevinaríeu mai d'on és perquè és d'un dels nostres veïns. No és dels novazelandesos, no, és dels francesos. Efectivament, els kiwis que mengen els aussies són gavatxos!

Alors, bon apétit!