divendres, 9 de maig del 2008

Sydney: una mica de cultura mai va malament...

Aquí, de nou, tornant a la feina de redactor en cap del principal diari internacional australià. Aquest cop per comentar, com no, alguna animalada típica dels cangurs feréstecs i salvatges que volten per aquestes terres. Abans; però, posaré una mica del seny que s'ha perdut a la nostra estimada terra catalana d'ençà de la meva partida.
Com bé sabreu, i si no no sé què feu llegint això, fa un cert temps que corro de cap per avall per aquests móns de Déu. Per ser precís, diria que el lloc per on corro és un món de Déu des del 17 d'abril de 1770, quan un tal James Cook, capità del vaixell britànic Endeavour va trepitjar i, també, contaminar amb els seus virus una terra desconeguda. En concret, ho va fer al lloc que avui s'anomena Botany Bay. El per què d'aquest nom és ben senzill. Aquesta gent britànica, com que no veuen gaire el Sol, no tenen gaire llumenera ni imaginació. Així que, com que allà hi havia moltes plantes que no havien vist mai, van estar una estona pensant. A continuació van fer un te perquè eren les cinc. Van seguir pensant. Finalment, van tenir la brillant idea de batejar aquella badia amb el nom de Botany Bay!! Cal agrair aquest esforç cultural. Això cau una miqueta al sud del centre de la ciutat i j encara no hi he anat; però no patiu, hi aniré i hi plantaré l'estelada. A partir d'aquell moment, allò serà la Badia floral!!!

Un cop fet aquest gest intel·lectual, van decidir descansar dues setmanes al vaixell per formar una expedició. Quan van sortir, van trobar-se amb dos aborígens indefensos que els miraven totalment estranyats. Podeu imaginar què deurien pensar en veure els estrafolaris europeus. bé, la qúestió és que no van tenir gaire temps per extreure conclusions perquè els grans senyors europeus, el primer que van fer va ser carregar-se'ls a trets. Així va anar la primera trobada entre els estrangers i els nadius. I així ha seguit sent fins fa no gaire...

5 comentaris:

Anònim ha dit...

ola wenu, soc la charlotting, (kom ke la julía esta a ibiza)... tots 2 en una illa ... wenu... akest missatje es de proba abera si es penja. dew, si akonsegueixo penjarlo escriure un mes interesan.

Anònim ha dit...

ala ke chachi e penja t un komnetari...!! :) lo k deia jo, es ke la petita destroyer/mini laracroft esta disputant un important partit de boleibol a eivissa i res mes.

pd: no soc tan inutil perk l'e aconseguit penjar o_0

Anònim ha dit...

Epa Joseph! Aquí Clara seguint atentament el teu blog...tio, l'altre dia vaig somiar que tornaves a marxar (bé, diguéssim que no havies marxat i era l'endemà...)quina feinada i quantes hores d'avió que t'esperaven! Ja, ja, però no perquè ja hi ets! Molt bo el detall cultural de la història del país. Sí, sí, en Cook també va arribar a NZ i la muntanya més alta porta el seu nom...quins collons eh?

Petons des de terres catalanes!

Clara

Anònim ha dit...

En Jamaica tambien tuvieron mucha imaginacion para poner nombre a las bahias...
Por la que salieron corriendo los españoles, escapando de los ingleses, le llamaron "Runaway Bay". Y por la que llegaron a la isla se llama "Discovery Bay"

PD: donadoni's crew!

Marc Purull ha dit...

Hola Josep!!

Ja se que vaig una mica tard, però benvingut a la comunitat i felicitats pel bloc!! Espero que ens segueixis explicant anècdotes aussies (la del kiwi gavatxo és brutal!!!!) i que ens vagis informant de com vas fent pais per allà baix, escampant estelades i barretines. Això sí, sense perdre mai aquest bon sentit de l'humor que et caracteritza.

Take care!!